Hi ha empreses que es dediquen exclusivament a programar aplicacions per a facebook
link: Facebook Aplicaciones
Aquí teniu les preguntes prèvies, o més bé els titulars que demà omplirem de bon matí sobre els projectes. Ja sabeu que podeu afegir i treure apartats, son simplement orientatius. A més durant demà i demà passat segur que se us acudeixen més coses que posar o que canviar, així que no patiu.
TITOL
TEMA
SOPORT
HIPOTESIS
OBJECTIUS
REFERENTS I ANTECEDENTS
Recordeu-vos d’escriure una petita crònica anecdòtica del vostre periple al taller, que desprès recollirem com a documentació de cada un dels projectes. Podeu escriure-ho tots junts, o cada persona una part, o nomenar a una de les persones com a encarregada de la documentació. Ho penjarem tot al blog perquè tothom pugui gaudir-ho.
Feu tantes fotos com pugueu vulgueu per explicar el projecte i tot el que hem fet aquests dies! Pugeu les fotos a facebook i a twitter, i... bé, que us he de dir, segur que ho feu cada cop que sortiu de festa!
Ens veiem demà,
Petons
Pere i Oriol.
TITOL
TEMA
SOPORT
HIPOTESIS
OBJECTIUS
REFERENTS I ANTECEDENTS
Recordeu-vos d’escriure una petita crònica anecdòtica del vostre periple al taller, que desprès recollirem com a documentació de cada un dels projectes. Podeu escriure-ho tots junts, o cada persona una part, o nomenar a una de les persones com a encarregada de la documentació. Ho penjarem tot al blog perquè tothom pugui gaudir-ho.
Feu tantes fotos com pugueu vulgueu per explicar el projecte i tot el que hem fet aquests dies! Pugeu les fotos a facebook i a twitter, i... bé, que us he de dir, segur que ho feu cada cop que sortiu de festa!
Ens veiem demà,
Petons
Pere i Oriol.
Apocalipsis Neu.
Tots estem d’acord que el que va passar ahir va ser estrany. Jo al menys no recordo tanta neu en me vida al Vallès Occidental a la meva vida. Ahir vaig sortir a passejar per el barri i vaig “entrevistar” a alguns avis del meu carrer, ja sabeu que dels avis tampoc et pots fiar perquè tendeixen a la exageració, l’exaltació de temps passats i la desconfiança per la modernitat, de totes maneres tots van coincidir en dir que l'última nevada que recordaven amb la bestialitat d’aquesta va ser la de l’any 84. Ahir es van demostrar varies coses, que els mediterranis no estem adaptats a la neu, que els ajuntaments no tenen capacitat de reacció, que la televisió informa tard i de forma parcial i sobretot, que les xarxes socials han tornat a demostrar la efectivitat informativa a temps real que gaudeixen.
Els motius que fan a Twitter un medi mes eficaç d'informació que la radio y la tele son els següents:
Segueixes a qui vols, que t’informa del que tu vols saber, a mi sincerament, si neva i estic esperant a la meva germana que ve de Girona en tren, m’importa poc el que digui el senyor Hereu.
La informació la donen les persones, per tan no hi ha manipulació ni subjectivitat, la gent diu el que veu. En el cas d’alguns mitjans que estan ben posicionats a twitter com és el cas de Barcelona TV @btvnoticies van fer un treball impressionant. Ahir vaig poder seguir la odissea d’en @Berto_Romero tornant a casa després de una reunió sobre el seu programa, fotografies des de les BB de gent parada a estacions de tren d’arreu o fotografies de persones esquiant pel barri del Carmel de Barcelona.
La gent comparteix imatges, vídeos, opinions, links a webs de referència amb informació, amb una freqüència casi de segon a segon amb el que arribes a tenir una quantitat d’informació resumida i concreta, i per tant útil, impressionant.
Durant la tarda algunes webs van caure, la xarxa telefònica estava col·lapsada i això va afectar a alguns mitjans. Twitter va estar a ple rendiment durant tota la jornada y alguns mitjans van haver d’utilitzar només la xarxa social per informar, deixant de banda les actualitzacions web y les trucades. Hem de tenir en compte que per emetre una noticia per televisió hi ha una sèrie de passos que no es poden saltar i que retarden l’arribada de la informació: una connexió en directe requereix d’enviar una persona al lloc on hi ha el problema, una entrevista a un afectat requereix d’una camera, un ajudant, un periodista, tota una sèrie de requisits tècnics... Per informar a twitter tens prou amb un mòbil amb connexió a internet i els teus ulls.
Sembla que alguns mitjans es resisteixen a utilitzar aquest nous medis, també es resisteixen governs i ajuntaments. Una llàstima perquè a Europa (noteu que no he dit la resta d’Europa, he dit Europa) i no cal dir que a Estats Units, la majoria de medis, governs i institucions ja utilitzen twitter com a mitjà d’informació. També es cert que l’ús d’aquesta eina està molt més generalitzat arreu del món que no pas aquí, però en quan l’opinió pública s’adoni del potencial, no tardarem en veure twitter fins a la sopa.
Tots estem d’acord que el que va passar ahir va ser estrany. Jo al menys no recordo tanta neu en me vida al Vallès Occidental a la meva vida. Ahir vaig sortir a passejar per el barri i vaig “entrevistar” a alguns avis del meu carrer, ja sabeu que dels avis tampoc et pots fiar perquè tendeixen a la exageració, l’exaltació de temps passats i la desconfiança per la modernitat, de totes maneres tots van coincidir en dir que l'última nevada que recordaven amb la bestialitat d’aquesta va ser la de l’any 84. Ahir es van demostrar varies coses, que els mediterranis no estem adaptats a la neu, que els ajuntaments no tenen capacitat de reacció, que la televisió informa tard i de forma parcial i sobretot, que les xarxes socials han tornat a demostrar la efectivitat informativa a temps real que gaudeixen.
Els motius que fan a Twitter un medi mes eficaç d'informació que la radio y la tele son els següents:
Segueixes a qui vols, que t’informa del que tu vols saber, a mi sincerament, si neva i estic esperant a la meva germana que ve de Girona en tren, m’importa poc el que digui el senyor Hereu.
La informació la donen les persones, per tan no hi ha manipulació ni subjectivitat, la gent diu el que veu. En el cas d’alguns mitjans que estan ben posicionats a twitter com és el cas de Barcelona TV @btvnoticies van fer un treball impressionant. Ahir vaig poder seguir la odissea d’en @Berto_Romero tornant a casa després de una reunió sobre el seu programa, fotografies des de les BB de gent parada a estacions de tren d’arreu o fotografies de persones esquiant pel barri del Carmel de Barcelona.
La gent comparteix imatges, vídeos, opinions, links a webs de referència amb informació, amb una freqüència casi de segon a segon amb el que arribes a tenir una quantitat d’informació resumida i concreta, i per tant útil, impressionant.
Durant la tarda algunes webs van caure, la xarxa telefònica estava col·lapsada i això va afectar a alguns mitjans. Twitter va estar a ple rendiment durant tota la jornada y alguns mitjans van haver d’utilitzar només la xarxa social per informar, deixant de banda les actualitzacions web y les trucades. Hem de tenir en compte que per emetre una noticia per televisió hi ha una sèrie de passos que no es poden saltar i que retarden l’arribada de la informació: una connexió en directe requereix d’enviar una persona al lloc on hi ha el problema, una entrevista a un afectat requereix d’una camera, un ajudant, un periodista, tota una sèrie de requisits tècnics... Per informar a twitter tens prou amb un mòbil amb connexió a internet i els teus ulls.
Sembla que alguns mitjans es resisteixen a utilitzar aquest nous medis, també es resisteixen governs i ajuntaments. Una llàstima perquè a Europa (noteu que no he dit la resta d’Europa, he dit Europa) i no cal dir que a Estats Units, la majoria de medis, governs i institucions ja utilitzen twitter com a mitjà d’informació. També es cert que l’ús d’aquesta eina està molt més generalitzat arreu del món que no pas aquí, però en quan l’opinió pública s’adoni del potencial, no tardarem en veure twitter fins a la sopa.
La vida és una ruleta.
Una de les característiques principals del medi digital es el alt ritme de canvi en el que viuen totes les produccions. Des de el hardware, que canvien ja sigui per obsolescència o per avorriment amb una freqüència cada cop més elevada, fins a les produccions artístiques, el web.art es un fenomen amb una alta mortaldat. Tampoc es salven d’aquest cicle constant les xarxes socials que moren i es reprodueixen amb una velocitat inalterable. Una de les últimes xarxes en aparèixer a sigut Chatroulette, que permet connectar-se en vídeo-conferencia amb una persona escollida de forma aleatòria per el programa, mireu aquest vídeo que ho explica molt millor que jo:
Tota una sèrie de produccions de diversa naturalesa han sorgit amb aquest nou medi. Algunes s’aproximen al art, altres son només experiments, algunes potser podríem considerant-les tan sols bromes de mal gust. Proliferen com bolets vídeos per vimeo i youtube mostran converses per chatroulette, captures de pantalla amb situacions curioses i demés material gràfic. Un dels que més m’ha agradat ha sigut aquest vídeo que mostra les reaccions dels chatroulettistes al trobar-se amb un stormtrooper:
Les possibilitats que obra chatroulette son infinites, no només per investigadors i artistes, també per antropòlegs, sociòlegs, psicòlegs... si, i pervertits. Se m’ocorren moltes aplicacions possibles, imagineu una ONG de psicòlegs que intentin ajudar als usuaris amb problemes mitjançant la vídeo-conferencia, els antropòlegs podrien utilitzar les converses per esbrinar d’on ve aquesta necessitat creixent que tenim de interposar màquines en les relacions humanes, la alienació del segle XXI.
Una de les característiques principals del medi digital es el alt ritme de canvi en el que viuen totes les produccions. Des de el hardware, que canvien ja sigui per obsolescència o per avorriment amb una freqüència cada cop més elevada, fins a les produccions artístiques, el web.art es un fenomen amb una alta mortaldat. Tampoc es salven d’aquest cicle constant les xarxes socials que moren i es reprodueixen amb una velocitat inalterable. Una de les últimes xarxes en aparèixer a sigut Chatroulette, que permet connectar-se en vídeo-conferencia amb una persona escollida de forma aleatòria per el programa, mireu aquest vídeo que ho explica molt millor que jo:
Tota una sèrie de produccions de diversa naturalesa han sorgit amb aquest nou medi. Algunes s’aproximen al art, altres son només experiments, algunes potser podríem considerant-les tan sols bromes de mal gust. Proliferen com bolets vídeos per vimeo i youtube mostran converses per chatroulette, captures de pantalla amb situacions curioses i demés material gràfic. Un dels que més m’ha agradat ha sigut aquest vídeo que mostra les reaccions dels chatroulettistes al trobar-se amb un stormtrooper:
Les possibilitats que obra chatroulette son infinites, no només per investigadors i artistes, també per antropòlegs, sociòlegs, psicòlegs... si, i pervertits. Se m’ocorren moltes aplicacions possibles, imagineu una ONG de psicòlegs que intentin ajudar als usuaris amb problemes mitjançant la vídeo-conferencia, els antropòlegs podrien utilitzar les converses per esbrinar d’on ve aquesta necessitat creixent que tenim de interposar màquines en les relacions humanes, la alienació del segle XXI.
Que qué es Twitter?
Com per la nostre experiència l'ús de twitter, una xarxa social interessantíssima i amb unes possibilitats informatives increïbles, està molt menys generalitzada que facebook entre els nostres companys, col·laboradors i assistents hem pensat que seria una bona idea que tots tingueu un primer contacte amb aquesta xarxa abans de començar el taller. Per això em demanat a la nostre amiga Tamara Lucas que escrigui des de Ginebra un petit article sobre el nou fenomen social a internet.
“Twitter es lo que cada uno quiere que sea”
(twitter para quien no usa twitter, Juan Diego Polo)
Ciertamente Twitter, no tiene un uso específico: desde un punto de vista informativo, por un lado, de lo que ocurre en el mundo y a tiempo real (enterarse antes de un terremoto en chile por Twitter, que por las noticias), y por otro, como medio divulgativo de blogs, opiniones e ideas; también se usa para darse a conocer profesionalmente y no sólo a través de twits (mensajes de menos de 140 caracteres enviados desde twitter), sino también como medio para, por ejemplo, buscar empleo; es un canal rápido para compartir archivos: fotos, videos, música… todo a través de links alojados. También tiene una función comercial, sirve desde para buscar nuevos clientes a mantener informados a los que ya lo son con ofertas y promociones. Además de como medio de búsqueda, de análisis social, rastreador de tendencias compra y de modas...
Su fluidez en la comunicación permite que las conversaciones entre usuarios sean a tiempo real, seguir eventos se ha convertido en una práctica muy habitual y ya no hay congreso, simposio o taller del que no exista un #hashtag (palabra clave que puede ser rastreada y que cataliza todos los twits con ese mismo tag, se define poniendo el signo # antes de una palabra) que recopile todos los twits lanzados sobre él.
El funcionamiento de esta red social/medio de comunicación es muy sencillo y parte de su éxito. Para registrarse no pide infinidad de datos y en unos minutos tienes creada tu cuenta. Comenzar a usarlo es tan fácil como responder a la pregunta ¿qué estas haciendo? y primer twit enviado. A medida que vas siguiendo a otros usuarios (amigos, familiares y por qué no, empresas, expertos en temas de tu interés, bloggers…) tu timeline se va enriqueciendo con comentarios y links de aquellas personas a las que sigues. Además, esas personas (u otras) podrán seguirte a ti también. La novedad es que no implica reciprocidad, es decir, que si A sigue a B, no implica necesariamente que B tenga que seguir a A. Permite además tener el perfil privado, siendo entonces uno mismo el que permita o no ser seguido. En definitiva, da más opciones en cuanto hasta qué punto quieres compartir o no y con quién. Siempre de forma muy sencilla.
Sin embargo, mientras en el resto del mundo Twitter ha supuesto una revolución en lo que comunicación e internet se refiere, con cifras de usuarios y twits diarios que sorprenden. En España estamos todavía muy lejos de ese éxito. Digamos que en España tiene su propia evolución: está limpiando la red de blogs sin sentido haciendo que sus autores se pasen al microblogging; están teniendo gran acogida los eventos como Tweets&Blogs, Beers&Tweets… y está siendo, además, un impulso para empresas, nuevos negocios y como medio de networking. En parte, el éxito de Twitter va ligado al éxito de los Smartphones, y es cierto que a medida que estos dispositivos ganan cuota de transmisión de datos en España, el uso de Twitter va también en aumento.
Estamos todavía muy acostumbrados al modelo Facebook-Tuenti, donde actualizamos una vez (como mucho dos) nuestro estado, donde de una vez subimos todas las fotos que queremos compartir y dónde chateamos. Twitter requiere un cambio de chip, ya no es compartir masivamente, es compartir selectivamente, en 140 caracteres cuentas lo que necesitas transmitir, compartes la foto de ese día o mandas el último post de tu blog a todos tus seguidores para que sepan que has actualizado. En definitiva, seleccionas no sólo tu target, sino también tu contenido, adaptándolo a tus seguidores; pues en el fondo, a todos nos gusta vendernos.
Tamara Lucas és experta en marketing online i xarxes socials, actualment treballa com a resposable de marketing i posicionament a l'estudi 2420.
Com per la nostre experiència l'ús de twitter, una xarxa social interessantíssima i amb unes possibilitats informatives increïbles, està molt menys generalitzada que facebook entre els nostres companys, col·laboradors i assistents hem pensat que seria una bona idea que tots tingueu un primer contacte amb aquesta xarxa abans de començar el taller. Per això em demanat a la nostre amiga Tamara Lucas que escrigui des de Ginebra un petit article sobre el nou fenomen social a internet.
“Twitter es lo que cada uno quiere que sea”
(twitter para quien no usa twitter, Juan Diego Polo)
Ciertamente Twitter, no tiene un uso específico: desde un punto de vista informativo, por un lado, de lo que ocurre en el mundo y a tiempo real (enterarse antes de un terremoto en chile por Twitter, que por las noticias), y por otro, como medio divulgativo de blogs, opiniones e ideas; también se usa para darse a conocer profesionalmente y no sólo a través de twits (mensajes de menos de 140 caracteres enviados desde twitter), sino también como medio para, por ejemplo, buscar empleo; es un canal rápido para compartir archivos: fotos, videos, música… todo a través de links alojados. También tiene una función comercial, sirve desde para buscar nuevos clientes a mantener informados a los que ya lo son con ofertas y promociones. Además de como medio de búsqueda, de análisis social, rastreador de tendencias compra y de modas...
Su fluidez en la comunicación permite que las conversaciones entre usuarios sean a tiempo real, seguir eventos se ha convertido en una práctica muy habitual y ya no hay congreso, simposio o taller del que no exista un #hashtag (palabra clave que puede ser rastreada y que cataliza todos los twits con ese mismo tag, se define poniendo el signo # antes de una palabra) que recopile todos los twits lanzados sobre él.
El funcionamiento de esta red social/medio de comunicación es muy sencillo y parte de su éxito. Para registrarse no pide infinidad de datos y en unos minutos tienes creada tu cuenta. Comenzar a usarlo es tan fácil como responder a la pregunta ¿qué estas haciendo? y primer twit enviado. A medida que vas siguiendo a otros usuarios (amigos, familiares y por qué no, empresas, expertos en temas de tu interés, bloggers…) tu timeline se va enriqueciendo con comentarios y links de aquellas personas a las que sigues. Además, esas personas (u otras) podrán seguirte a ti también. La novedad es que no implica reciprocidad, es decir, que si A sigue a B, no implica necesariamente que B tenga que seguir a A. Permite además tener el perfil privado, siendo entonces uno mismo el que permita o no ser seguido. En definitiva, da más opciones en cuanto hasta qué punto quieres compartir o no y con quién. Siempre de forma muy sencilla.
Sin embargo, mientras en el resto del mundo Twitter ha supuesto una revolución en lo que comunicación e internet se refiere, con cifras de usuarios y twits diarios que sorprenden. En España estamos todavía muy lejos de ese éxito. Digamos que en España tiene su propia evolución: está limpiando la red de blogs sin sentido haciendo que sus autores se pasen al microblogging; están teniendo gran acogida los eventos como Tweets&Blogs, Beers&Tweets… y está siendo, además, un impulso para empresas, nuevos negocios y como medio de networking. En parte, el éxito de Twitter va ligado al éxito de los Smartphones, y es cierto que a medida que estos dispositivos ganan cuota de transmisión de datos en España, el uso de Twitter va también en aumento.
Estamos todavía muy acostumbrados al modelo Facebook-Tuenti, donde actualizamos una vez (como mucho dos) nuestro estado, donde de una vez subimos todas las fotos que queremos compartir y dónde chateamos. Twitter requiere un cambio de chip, ya no es compartir masivamente, es compartir selectivamente, en 140 caracteres cuentas lo que necesitas transmitir, compartes la foto de ese día o mandas el último post de tu blog a todos tus seguidores para que sepan que has actualizado. En definitiva, seleccionas no sólo tu target, sino también tu contenido, adaptándolo a tus seguidores; pues en el fondo, a todos nos gusta vendernos.
Tamara Lucas és experta en marketing online i xarxes socials, actualment treballa com a resposable de marketing i posicionament a l'estudi 2420.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
