C’est la vie

Les xarxes socials pateixen una rara evolució que, tot i tenir certes similituds amb la tòpica cadena néixer, créixer, reproduir-se i morir, no encaixa exactament en el seus perímetres. I tot i que a priori podríem pensar que cada xarxa té una vida i una evolució diferent al cap i a la fi tot és reductible i generalitzable.

Estic segur que tots recordem els temps de Fotolog. Van ser temps durs, érem joves, no sabíem el que fèiem. Tranquils no cal que us excuseu, al cap i a la fi, era el naixement d’una xarxa social que encara estava definint les seves funcionalitats, finalitats, possibilitats i el seu públic. Vulgueu o no, tot usuari en aquesta etapa primogènita participa en aquesta formació. Tot i que els usuaris eren bastant heterogenis, podíem identificar la gent que va començar a utilitzar aquesta xarxa, amb una tipologia de persona, més o menys en un perfil social determinat (edat, nivell educatiu..). Després de la primera etapa, la xarxa social neonata, comença a créixer i aquesta popularització no sempre va acompanyada de les millors noticies.

Tota xarxa social te un moment de màxim esplendor, etapa que facebook està trepitjant ara mateix, durant la mateixa la xarxa arriba a una gran quantitat de persones que travessen transversalment el perfil social del que parlàvem abans. Després d’aquesta popularització una xarxa ja només pot anar a menys, i tenint en compte que l’únic capital del que disposa una xarxa social són els seus usuaris, anar a menys vol dir perdre usuaris o perdre l’exclusivitat d’ús per part d’aquests. Els canvis a l’interface, les noves utilitats i aplicacions (carta que estan jugant ara mateix xarxes com facebook o tuenti), poden allargar aquesta crisis però no la poden aturar, tard o d’hora neix una nova xarxa, més funcional, més útil o simplement més nova i es converteix en el nou fenomen virtual de moda, primer amb una població concreta i ben perfilada per passar després per la generalització tractada anteriorment.

Twitter, fenomen ja totalment estès a la majoria de països desenvolupats, encara està en un estadi intermedi a España, les seves qualitats tenen més a veure amb la capacitat informativa que amb les relacions personals pròpiament dites, i això pot ser un dels factors claus pels quals no s’hagi generalitzat ja per aquí.

Una de les coses interessants i útils a l’hora d’aplicar les xarxes socials i la seva informació en projectes creatius és veure qui habita una xarxa social en cada un d’aquest moments evolutius. Aquesta informació és encara més rellevant per el Social media marketing (SMM) donat que és molt important saber a on pot trobar cada empresa el seu target. Diguem que desprès d’aquesta gran crisi que tota xarxa a patit fins ara, aquesta gaudeix d’una població residual. Aquests usuaris son antics usuaris que encara no han abandonat del tot la xarxa tot i ja estar presents en les noves, usuaris nostàlgics que no han fet (ells diuen que mai faran) el canvi a la nova xarxa social o usuaris que identifiquen aquesta xarxa social amb el seu grup, que és el grup majoritari que es manté a les seves pàgines. Tan fotolog com myspace son dos casos en els que ha passat quelcom similar. Van néixer amb unes intencions i funcions, van evolucionar i créixer fins a la generalització casi total i després d’aquest moment de col·lapse han patit una devaluació en favor d’altres xarxes, com la ara mateix omnipresent facebook, que els a portat a gaudir d’una segona joventut en mans d’usuaris totalment diferents als que les van portar a la popularitat.