La vida és una ruleta.

Una de les característiques principals del medi digital es el alt ritme de canvi en el que viuen totes les produccions. Des de el hardware, que canvien ja sigui per obsolescència o per avorriment amb una freqüència cada cop més elevada, fins a les produccions artístiques, el web.art es un fenomen amb una alta mortaldat. Tampoc es salven d’aquest cicle constant les xarxes socials que moren i es reprodueixen amb una velocitat inalterable. Una de les últimes xarxes en aparèixer a sigut Chatroulette, que permet connectar-se en vídeo-conferencia amb una persona escollida de forma aleatòria per el programa, mireu aquest vídeo que ho explica molt millor que jo:



Tota una sèrie de produccions de diversa naturalesa han sorgit amb aquest nou medi. Algunes s’aproximen al art, altres son només experiments, algunes potser podríem considerant-les tan sols bromes de mal gust. Proliferen com bolets vídeos per vimeo i youtube mostran converses per chatroulette, captures de pantalla amb situacions curioses i demés material gràfic. Un dels que més m’ha agradat ha sigut aquest vídeo que mostra les reaccions dels chatroulettistes al trobar-se amb un stormtrooper:



Les possibilitats que obra chatroulette son infinites, no només per investigadors i artistes, també per antropòlegs, sociòlegs, psicòlegs... si, i pervertits. Se m’ocorren moltes aplicacions possibles, imagineu una ONG de psicòlegs que intentin ajudar als usuaris amb problemes mitjançant la vídeo-conferencia, els antropòlegs podrien utilitzar les converses per esbrinar d’on ve aquesta necessitat creixent que tenim de interposar màquines en les relacions humanes, la alienació del segle XXI.